 | | [dijous, 9 de setembre de 2010] |
|
|
|
|
|
 |
|
| Conxa Garcia |
 |
| Una altra mirada | |
L’edat de jubilació i les pensions, quin món! |
|
| 01-02-2010 | 09:41 |
Ara ens diuen que la gent haurà de jubilar-se dos anys més tard. També s’havia parlat de fer-ho als setanta. I es queden tan panxos!
La gent que vam començar a treballar la dècada dels seixanta, molts/es vam fer-ho als catorze anys. Llavors es treballava els dissabtes i es feien, sí o sí, hores extres i l’horari partit era general. Jo treballava en un despatx, però molta gent treballava en feines pesades a fàbriques i tallers. I ara han de jubilar-se més tard?
Què hi guanyarem? Hi ha un munt de gent aturada que espera una feina amb candeletes. I gent jove que, malgrat cansar-se d’enviar currículums, fer cursets diversos després d’apuntar-se a les oficines de l’atur, i després d’anar a un munt d’entrevistes, continuen amb el neguit de no trobar feina. I, les persones que jo coneixo estan disposades a agafar un treball, fins i tot per set-cents euros, per mirar d’anar passant! I són gent preparada i amb experiència. També hi ha persones que s’han presentat a oposicions i estan en llista d’espera i mentre fan suplències o allò que els surt, ara per tres mesos, per sis…
I, ara ha de ser la gent gran la que ha de continuar treballant en lloc de donar treball a la gent jove? Diuen que així continuaran pagant la Seguretat Social per manterir el sistema de pensions. És clar, el que passa és que amb la misèria que les empreses paguen als joves i el treball precari que els ofereixen, en recolliran ben poc!
Es critica que el personal es pre-jubila abans. Hauríem de recordar-los que, la gran majoria no és per gust sinó perquè l’empresa els obliga a fer-ho! No els queda un altra remei i, llavors, el govern no els diu res a aquestes empreses sinó que tot són facilitats. I aquestes jubilacions també són a compte del sistema de pensions. I, ara, els pocs treballadors i treballadores que tinguin la sort de mantenir el treball hauran de treballar més anys per pagar–ho!
Sense anar més lluny aquests dies hem tingut el cas de la Seat: tothom tremolant a veure a qui li tocava. I a sobre després els hi hem de tirar en cara als treballadors/es? La direcció, deia: “en despatxem tres-cents però agafarem cent-cinquante de nous”. En què quedem sobren o no?
Van tenir el valor de dir que els despedien per baixa productivitat, quan hi havia casos de treballadors premiats per la seva feina, per exemple. A sobre que et fan fora ho fan tacant la teva dignitat. I la Consellera del ram ni es va molestar a assistir a la reunió amb els sindicats i l’empresa per mirar de solucionar el contenciós.
Cada cop entens menys on anirem a parar! Els treballadors i les treballadores ja porten anys de pèrdua dels seus drets i, a més, són culpables de tot i han de pagar la crisi de la seva butxaca!
I què dir de la gent que va ser despedida amb una petita indemnització i prou. Treballadores de la Philips, per exemple, que després de vint-i-cinc anys de treball, d’aixercar-se a les cinc del matí i treballar en la cadena de producció, es van trobar al carrer amb una edad que no els ha permès de trobar una altra feina assegurada. Aquestes dones ara cobraran una pensió que no arriba als cinc-cents euros!
Caldrà posar fre a aquesta disbauxa! Perquè també volen calcular la jubilació amb els vint darrers anys treballats! Caldrà pensar en un sistema de càlcul que sigui just i que tingui en compte el mercat laboral de pena que tenim.
Com mantenir el sistema de pensions amb molt d’atur, sous baixíssims, pre-jubilacions perquè la gent perdi l’antiguitat i per afavorir les empreses, precarietat laboral, treball submergit? Primer caldrà cercar solucions a tot això. I si no s’hi posa remei i, en algun moment, no hi ha diners per pagar les pensions, perquè no s’ha recollit prou, que es pagui dels impostos la diferència. No serem pas el primer país que ho faci. De fet, ha d’haver algú que hi treu profit d’aquesta situació ¿no? |
| Comentaris dels lectors : |
|
|
joseplluis 14-02-2010 22:35
|
| Conxa, gràcies per les teves reflexions socials, ens invites a mirar la pensió com un dret a exigir, es podria preguntar i ho faig en veu alta, es creu que el govern polític de torn pot treure un dret social acquirit per moltes dificultats econòmiques que segons com s'analitzin poden ser certes encara que no del tot justificades? El dret constitucional no s'hauria de poder treure sense haver abans un consensus ciutadà, no et sembla? Es pot calcular els centenars de milers de persones que no podran gaudir d'una pensió digna perquè no hauran pogut cotitzar els anys que ara volen obligar a cotizar per arribar als 67 anys. Haurem de tornar a les mobilitzacions populars "com abans". |
|
Justícia?
Una altra mirada · Conxa Garcia · 03-06-2008 · |
| | |
|
|
|
|
|
